divendres, 29 de novembre del 2013

Dels meus dimiecres a Ciutat

Sa Llotja.
Així la vaig retratar la setmana passada, ara que està tan neta i arreglada. Una de les millors obres del felanitxer Guillem Sagrera. Genial. 















dissabte, 23 de novembre del 2013

Dels meus dimecres a Ciutat


Fa un mes que vaig ser a Cala Major. Decepció grossa. Quina diferència amb s'Algar, Déu meu!!! L'única panoràmica que es salva és la d'aquestes dues fotografies. Tot el demés, massificació, bars, renou de músiques a tot volum, cadires, sofàs... un gran "kaos".



dimarts, 12 de novembre del 2013

dimarts, 5 de novembre del 2013

Del diari ARA

200.000 euros retornen a Madrid per no haver comprat el Sindicat

L'Ajuntament haurà de pagar, a més, 40.000 euros en interessos



L'Ajuntament de Felanitx haurà de retornar a l'erari de l'Estat 200.000 dels 300.000 euros que s'havien de destinar a la compra del Sindicat, l'antic celler cooperatiu de Felanitx. A més a més, el batle del municipi, Gabriel Tauler (PP), va anunciar en el ple de dilluns que el Consistori "haurà de pagar 40.000 euros a l'Estat en concepte d'interessos de demora pels doblers que no hem utilitzat i ara hem de tornar". I és que la partida pressupostària de 300.000 euros per a la compra de l'emblemàtic edifici prevista en els pressupostos de l'Estat de l'any 2009 era finalista. Això suposa que els doblers només es podien utilitzar per al que s'havien demanat, és a dir, comprar l'immoble. Si això no era possible, "s'haurien d'haver retornat abans per evitar pagar interessos", criticà tota l'oposició. Tot i això, l'Ajuntament ha gastat 100.000 euros en un estudi. "Vàrem encarregar un informe tècnic per saber quin era l'estat de l'edifici i quines intervencions hi hauríem de fer amb vista a la rehabilitació". L'informe no s'ha fet públic i tot indica que, de moment, aquests seran els únics doblers públics que es gastaran a l'antic celler cooperatiu de Felanitx.                                       Una llarga història L'any 2009 el grup d'Esquerra al Congrés va presentar una esmena als pressupostos de l'Estat per destinar fons a la compra de l'edifici felanitxer. Així, el Congrés espanyol autoritzà una partida de 300.000 euros per a la compra de l'immoble construït el 1919 per Ernest Mestre i Guillem Forteza. Un edifici que avui constitueix un Bé d'Interès Cultural en mans privades. Malgrat que dos anys abans el Parlament va acordar per unanimitat que la compra de l'edifici seria una realitat quan "totes les administracions públiques facin efectiva la seva aportació", les aportacions del Govern, del Consell i de l'Ajuntament no han arribat a concretar-se. Per això, més recentment, s'han intentat altres vies per mirar de recuperar l'ús públic de l'immoble. Aquest mateix estiu tots els partits de l'Ajuntament donaren suport a la proposta presentada pel Bloc per Felanitx que consistia a instar el Consell a "començar el procés d'expropiació de l'immoble". De fet, la Llei de Patrimoni Històric obliga a "conservar i mantenir de manera adequada" els edificis declarats BIC i, en cas contrari, existeix un procediment legal per expropiar-los. El Consell de Mallorca va debatre la proposta el mes de juliol passat i es va acordar per unanimitat exigir als propietaris que garanteixin la conservació de l'edifici. Però contradient el criteri dels regidors populars de Felanitx, els consellers insulars del PP no feren costat a la proposta d'iniciar els tràmits d'expropiació de l'edifici.


divendres, 1 de novembre del 2013

Coses de les llengües


­­

    Conten, no sé si és ver de tot, que un dia dins una església de per aquí hi va haver una confusió de llengües.

Bé, abans diguem que per les col·lectes que es feien a les misses i altres funcions, a la parròquia mateix per exemple,  s’utilitzaven unes palanganes circulars de llautó on quan hi deixaves caure la moneda senties el so corresponent  que avisava els demés fidels perquè preparassin els cèntims. Aquí es deien bacines i per la península  platos limosneros, nom aquest que no m’agrada ni mica, però allà ells.

Les bacines normals solien tenir al seu fons algun símbol eucarístic, relleu de la Verge o d’un sant, etc. N’hi havia que tenien plantificades petites estàtues. Solien ser passejades per l’escolà major, ja entrat en anys. Record la bacina de sant Antoni, a la parròquia, on el meu santet portava un bastó ben alt amb una campaneta que l’escolà procurava fer sonar perquè preparassis la butxaca. Al convent, en Pansa duia la de la Mare de Déu del Socos amb una massota a la mà dreta que semblava advertir-te de que no mirassis prim i fossis generós. Per tots el temples era corrent la de les ànimes on hi havia una figura humana que es rostia i gemegava dins el foc del purgatori que li arribava als pits. No és que les animes purgants haguessin d’anar a l’hiper sinó que les recaptacions d’aquelles bacines servien per sufragar les misses que es dirien per la seva salvació i alliberar-les així d’aquelles continues socarrades  de mil dimonis que se’n duien allà baix.

Més antigament, encara, quan el capellà girava el cul al devot auditori, hi havia pics en que l’escolà passava dient un pic i un altre “Per les ànimes del purgatori”  o “Pel culte a sant Antoni”, etc. Tanmateix el celebrant, allà dalt, d’esquena, deia lo seu amb llatí i ningú sabia de l’argument, per això el petit murmuri de l’escola major no interferia per res la cerimònia.

Un diumenge, quan un pagès d’una cinquantena d’anys baixà a la vila a missa com cada setmana, l’escolà passejava una bacina amb l’estatueta de la Mare de Déu pujant al cel dins uns niguls de guix il·luminats amb raigs de colors. Per aquell motiu anava dient de tant en tant quan t’allargava la bacina: “L’Assumpta, per amor de Déu...”. Quan li va tocar al nostre foraviler que estava a cap de banc, agafà l’escola de la màniga i li demanà: “I de què la s’unta, si se pot saber? Sorprès, l’escolà, li tocà suament una orella i contestà baixet: “De petroli, botxarro!”.

Ja ho veis, coses així poden passar i passen perquè la llengua té aquestes coses. Paraules, o expressions que sonen igual poden tenir un significat diferent. No és el mateix pujar o ascendir que untar-se. Si ho pensau bé, dins la nostra i en totes les llengües, en trobareu un munt de confusions com la d’avui.